Caldes de Montbui és una vila termal situada a la comarca del Vallès Oriental, a la província de Barcelona. El municipi s’ubica entre els massissos de Sant Llorenç de Munt i el Montseny, al peu de la muntanya del Farell (805 m) i a la vall de la Riera de Caldes, que travessa el municipi de nord a sud.
Caldes és una zona de fractures i plegaments que tenen com a conseqüència l’aflorament d’aigües termals, que brollen a més de 74ºC, una de les més elevades d’Europa.
Gràcies a aquest recurs natural, el municipi gaudeix d’una condició privilegiada que ha influït molt en el seu desenvolupament urbanístic i en el seu llegat històric, tradicional i cultural. Els orígens romans han deixat nombroses petjades que configuren el nostre patrimoni històric, com la tradició balneària, les Termes Romanes i l’ordenació del nucli antic de la vila.
El termalisme ofereix els principals atractius de Caldes de Montbui, però també se sumen altres: la flora i la fauna de l’entorn, els equipaments esportius, els centres dedicats a la cultura, el moviment comercial, les festes i les tradicions.
Història i símbols
La situació privilegiada de Caldes, amb un microclima temperat, aigües abundants i els brolladors termals, han fet que aquest territori fos objecte d’ocupació humana des de temps remots. Les restes més antigues constatades fins al moment daten del neolític (4500 a 2200 aC).
Es coneixen diversos poblats ibèrics, entre ells el de la Torre Roja. Aquest poblat és un assentament de dimensions importants amb una cronologia que va des del s. V aC fins a mitjan del s. I aC, moment en el que el poblat desapareix pacíficament i comença la història d’una plana fortament romanitzada.
El fet que vertebra un nucli urbà a Caldes en època romana és l’existència de les deus d’aigua termal, que afavoreixen la construcció d’un centre termal medicinal envers el canvi d’era (segles I aC – I dC).
L’organització del territori en villae existeix des del s. II aC. Les villae eren construccions al camp amb una doble vessant: residència senyorial i centre de producció agrícola i ramadera. La producció de vi, destinat a l’exportació, va ser la principal activitat econòmica de les villae de Caldes durant el primer segle de l’Imperi Romà. El vi era transportat en àmfores que es feien en forns situats en el terme de les villae.
Del segle X daten els primers documents que fan referència a la Caldes medieval. Durant el segle XI, Caldes és un nucli urbà considerable, amb una important població dispersa pels voltants en petits masos. L’any 1102 es documenta l’existència d’una muralla que envoltava la vila i que s’anirà reformant fins la gran modificació del segle XIV. Durant el segle XIII es construeix el pont i ja existeixen els principals carrers que han perdurat fins als nostres dies (Forn, Sant Pere, Carrer del Pont, Santa Susanna,…). Serà en aquesta centúria quan es considera el call jueu de Caldes com un dels més prestigiosos de Catalunya.
En el segle XIII la vila frueix d’una important primacia econòmica compartida per l’agricultura, la indústria i el comerç. L’agricultura es basava en el cultiu de cereals, la vinya, les olives i la collita del roldó. Entre les activitats industrials cal destacar l’elaboració de l’oli, el treball del cànem, la blanqueria, la calcineria i el tèxtil. Un dels elements principals per comerciar eren els teixits, especialment el drap vermell.
Al segle XIV es continua amb l’activitat agrícola industrial i comercial iniciada en l’anterior centúria. Al llarg del segle XVI Caldes continua creixent fins arribar a la crisi de la guerra dels segadors i la gran desfeta del 1714. És en aquesta data, en plena guerra de successió -com a represàlia per la derrota d’una companyia de dragons del rei Felip duta a terme pels calderins-, que l’exèrcit entra a Caldes i la saqueja. Cap a la fi del 1700, Caldes es començarà a recuperar econòmicament, coincidint amb una revifalla a tot el país. La vila també es veurà afectada per la guerra del francès i, el 1848, per les guerrilles carlistes.
Amb l’aparició dels primers balnearis esdevé una revifalla del municipi. La vila, a principis del segle XIX, torna a ser una estació termal important amb una oferta de 7 balnearis. El 1880 s’inaugura el ferrocarril Mollet-Caldes. En aquest moment Caldes té 7 balnearis i dos Hospitals, cosa que suposa que unes 10.000 persones passin anualment pel municipi. El 1899, coincidint amb la davallada del sector dels balnearis, el ferrocarril es veu seriosament afectat. Serà a partir del 1905, i gràcies a la fabricació de llambordes, que el ferrocarril ressorgirà ampliant el nombre de vagons. El tren deixarà de funcionar definitivament l’any 1932.
Durant el primer terç del segle XIX, l’extracció i el posterior treball de la pedra granítica dona feina a la meitat dels homes calderins. La qualitat de granit i l’existència del ferrocarril faciliten el ràpid desenvolupament industrial de la vila.
PATRIMONI TURÍSTIC
La Font del Lleó de l’any 1581
És el brollador d’aigua termal més característic de la població amb l’aigua que surt a 74º C de temperatura.
La Font del Lleó es va construir el 1581 i va ser renovada el 1822. Tot i les reformes, la gàrgola i la paret del fons s’han conservat al llarg del temps. La font, tal i com la podem admirar avui, data del 1927, any en què fou restaurada i afavorida per Manuel Raspall, que va projectar l’actual monument d’aire noucentista, amb el característic lleó que ha esdevingut símbol de la vila. Els vilatans utilitzen encara avui dia l’aigua per diverses tasques domèstiques com cuinar els llegums, netejar…
Casa Museu Delger del s. XVIII
Des del 1765 la família Delger fou propietària d’aquesta casa set-centista, de dues plantes, golfes i pati interior.
L’any 1959 Joaquim Delger i Bueno va cedir la casa pairal dels seus avantpassats, totalment restaurada i conservada, a l’Ajuntament de Caldes de Montbui.
Objectes i ambient ens evoquen temps passats i ens mostren els aspectes més quotidians de la vida d’una família catalana de classe mitjana al llarg de dos segles.
Pont Romànic de l’any 1226
Pont que formava part de la xarxa viària de Caldes de Montbui, al sector de ponent de la població. Per aquest pont passava el camí de tradició romana, que unia Caldes amb Sentmenat i Egara (Terrassa). El pont consta de dos arcs de mig punt, d’amplada diferent, que descansen en un pilar central i dos estreps laterals que enllacen amb els marges de la riera. L’arc més gran és el que salva el pas de l’aigua. Damunt del pilar central, entre els dos arcs, hi ha una obertura coronada amb un petit arc de mig punt que actua de descàrrega. La calçada és de doble pendent, del tipus d’esquena d’ase, amb el punt més alt situat sobre l’eix de l’arc més gran.
Safreig de la Canaleta
Està situat al carrer General Padrós, al final del carrer Santa Rosa. Per accedir al safareig s’han de baixar unes escales on també es troba la font de la Canaleta. El safareig es va construir l’any 1929 sota la direcció Manuel Raspall. El seu bon estat de conservació es deu a un taller-escola que el va restaurar l’any 2005 i, a més, està dotat de plafons informatius elaborats pel museu Thermalia dins el projecte de conversió dels safareigs termals en centres d’intepretació de l’aigua termal. Actualment és un equipament d’ús públic i d’accés lliure els matins de dilluns a dissabte.
Safreig de la Portalera del s.XIX
Safareig d’aigua termal que va canviar el seu emplaçament a finals del segle XIX, ja que inicialment estava ubicat al carrer de Santa Susanna i actualment el trobem al carrer de la Muralla. L’aigua del safareig prové de la Font del Lleó i encara avui en dia es buida i es neteja diàriament i s’omple de nou durant la nit. Encara s’utilitza i l’accés és lliure els matins de dilluns a dissabte.
Termes Romanes del s.II aC fina als inicis de s.I dC
La vila de Caldes fou, en època romana, una estació termal fundada sobre les deus d’aigua calenta que hi brollen. La funció primordial d’aquest conjunt era curar els nombrosos malalts que arribaven a l’indret des de diferents punts de la Hispània romana. La sala que es veu és només una part del gran conjunt termal que hi havia en temps dels romans que s’estenia per l’Antic Hospital, gran part dels balnearis Rius i Broquetas i l’actual plaça de la Font del Lleó. Fins al moment, s’han localitzat quinze àmbits del conjunt termal romà. Actualment, hi podem veure, per una banda, una piscina rectangular, central, d’aigua termal i, per una altra, dues més en forma semicircular frontals que fan de banys individuals. Està declarat Bé Cultural d’Interès Nacional.
Thermalia. Museu de Caldes de Montbui
El Museu Thermalia de Caldes de Montbui és el principal centre dinamitzador de la cultura i la tradició termal de la vila. El trobareu situat en un edifici de l’època medieval que fins els anys 70 feia la funció d’hospital i de serveis de banys termals. L’estructura del s. XIV va ser reformada als anys 80 i conserva les arcades de l’entrada, tres banyeres del segle XVIII i l’estructura de sostre del pis superior.
Thermalia és la principal porta d’accés a la història de Caldes de Montbui si voleu descobrir els encants d’aquesta vila de tradició romana i amb una sorprenent ebullició artística i cultural.
El Museu presenta el patrimoni, la història, els personatges i les tradicions a partir del fet singular de l’aigua que brolla de la terra a 74º C i que ha marcat els orígens i la personalitat de la vila. La visita al Museu proposa un circuit inspirat en la pròpia experiència termal a través de l’exposició anomenada “L’efervescència balneària”. Aquesta mostra envolvent, seductora i interactiva, us farà gaudir d’una experiència personal, amb la qual descobrireu altres aspectes del termalisme. La Capella de Santa Susanna és l’escenari per introduir els visitants en la dimensió simbòlica del termalisme mitjançant una projecció multimèdia que permet tenir una breu noció de la història del municipi recolzada amb peces arqueològiques de diferents períodes històrics de la vila.
Dos de les quatre plantes del Museu ressegueixen la vida de Manolo Hugué i ens apropen als ambients de l’art del segle XX, sense oblidar Picasso present amb una exposició de caire molt personal fruit de la gran amistat entre amb dos artistes. L’exposició de Picasso a Thermalia és considerada com la segona més important de Catalunya pel que fa al nombre d’obres.
Torre de la presó del s. XI-XII
L’any 1102 es documenta l’existència de la muralla que envolta la vila i que s’anirà reformant fins a la gran modificació del segle XIV, amb la incorporació de nous portals. L’estructura que actualment podem veure correspon a una de les torres de defensa d’un dels portals d’entrada al recinte emmurallat. En el segle XIX la torre s’habilità com a presó, fet que li ha donat nom fins a l’actualitat. En el portal de Vic cal destacar la localització d’altres restes de l’antiga muralla de Caldes de Montbui. Està considerat Bé Cultural d’Interès Nacional.
